L'EDUCACIÓ PER LA DEMOCRÀCIA I LA SEVA PARTICIPACIÓ

Des de la formació inicial de mestres i del professorat de Secundària s’insisteix en educar sota una perspectiva cabdal: l’educació per a la democràcia i la seva participació. Situem-nos primer. Al llarg dels anys, l’educació ha estat concebuda i emmarcada sota una sola perspectiva educativa: educar per a l’individu i oferir  les eines necessàries per a progressar en la seva vida personal i professional (finalitat educativa molt discutida, si entenem que l’educació no és una preparació per a la vida futura, sinó un procés vital). No obstant, ja des d’inici del segle XX sorgeix un nou enfocament de la mà de John Dewey, el qual vincula l’escola amb la societat, i no solament amb l’individu. Dewey concep l’escola com un espai de construcció de la democràcia, que construeix el coneixement per a la formació integral de la personal, al mateix temps que edifica un model de societat. Sota aquesta concepció, l’escola evadeix el règim autoritari que subordina l’alumne a la saviesa indiscutible del mestre/a, reconvertint-se en un espai democràtic, on l’alumnat pren decisions, discuteix, actua i  participa. Aquest discurs ha perdurat des de aleshores, essent una temàtica central en moltes investigacions educatives que indaguen sobre la construcció de la democràcia i la seva vinculació amb l'escola.  Ara bé, reflexionant sobre el tema m’apareixen una sèrie de dubtes que voldria compartir: és possible una educació per a la democràcia en una escola no democràtica? És possible una escola democràtica en un sistema educatiu no democràtic? És possible una escola democràtica en una societat no democràtica? La resposta és clara i concisa: no és possible. Tampoc és possible educar per a la participació democràtica, dins una (pseudo) democràcia representativa, on l’únic procés de participació ciutadana queda reduït en llançar una papereta a l’urna cada quatre anys. Contínuament ens estem donant cops  de cap contra la paret, quan potser caldria enderrocar-la i tornar-la a construir. Entenc doncs, que hem d’educar pel canvi de les estructures socials de la societat, del sistema educatiu i de l’escola. Apostar per la transformació social com primera finalitat; desconstruir per tornar a construir; i en definitiva, engegar els mecanismes per a la contra-socialització de l’alumnat enlloc de socialitzar-lo.  Tot això sense caure en el determinisme predominant (entenent que res es pot fer fins que canviïn les estructures socials, però aquestes estructures  no ens permeten fer canvis) ; i apostant pel voluntarisme,  la voluntat d’actuar, canviar i transformar (voler és poder).  El canvi esdevé un repte difícil i lent, una lluita permanent. Educar no entén de immediatesa. Farem un pas de gegant si disposem de la voluntat del canvi, i reconduïm els esforços a enderrocar una escola del segle XIX que integra un professorat del segle XX amb un alumnat del segle XXI. Destruïm l’edifici, i construïm-lo de nou.

Bibliografia recomanada:

DEWEY, J. (1985) “ Democràcia i escola”. Eumo editorial. Textos pedagògics.